el passeig de dolors jimeno

Així, durant el trajecte d’anada al treball, sempre comprava el diari. S’aturava en qualsevol de les paradetes que ja eren obertes, cada dia en un lloc diferent, segons la ruta que decidia, el temps de què disposava, l’oratge que feia o el que li passava pel cap. Havia sentit a dir —segurament en alguna programa de ràdio que escoltà per equivocació o en alguna conversa agafada al vol, encara que no era massa tafanera— que les feministes recomanven a les dones que caminaven pels carrer a hores intempestives o per llocs no massa transitats, canviar de tajecte sovint per a evitar els violadors o els lladres.

Així doncs, del seu domicili fins a Sant Vicent, podia agafar els carrers de Baix o de Dalt, després, les places de Sant Jaume i de l’Espart o el carrer de Cavallers. Si agafava Cavellrs, eixia per Mare de Déu a Miquelet i, ja per Reina, a la pensió. Si entrava per l’Espart, passava per Danses o Cadirers, Cordellats, Mercat i Maria Cristina. Però això no llevava que prengués tota la vora del riu i entràs per Pau. Aquell dia, va fer el camí més curt, amb la variació de fugir de la plaça de Sant Jaume a causa d’una por ancestral: a la gent del seu barri, encara que no hagen viscut la riuada del 57 ni, menys encara, cap de les anteriors, no els agrada passar per aqueixa plaça quan ha plogut molt. Aquell dia la sensació de catàstofre era gran: pluja des de feia uns quants dies i vent, mot de vent, durant tota la nit. Va eixir pel Portal de Valldigna a Sant Nicolau i per Correu Vell a Calatrava. A Dr. Collado va comprar el diari.

Maluy Benet, Dolors Jimeno, Vicent Mateo, Pilar Monerri i Ismael Vallès, Hostes, Ed. Marfil

Dolors Jimeno és una escriptora valenciana que ha publicat literatura per a infants i joves (L'illa de l'amistat, a Baula, o Un edifici en forma de vaixell, a Tabarca, entre d'altres) i uns quants relats recollits en diverses antologies (La dona policroma, El mirador de Meissen, Alvar i Jean...). A més a més, ha obtingut tot un seguit de premis amb les seves obres: premi Maig de narrativa breu, premi Conta'm dona de Catarroja o el premi Joan Fuster, entre d'altres.

L'aigua

Ja s'ha publicat a Edicions del Bullent la meva primera novel·la juvenil, L'aigua.

La història gira al voltant de Marta, una noia que ha patit un fet traumàtic que li canvia la forma de veure la vida i que li fa tenir por a l'aigua. Però, alhora, el que tracta de reflectir la novel·la és l'evolució d'una noia durant l'adolescència, la sensació primera de no pertànyer enlloc, d'ofegar-se, la difícil tasca de buscar l'espai que li correspon i anar deixant la por enrere, i finalment, la consciència d'haver arribat a algun lloc.

Podeu llegir-ne més al següent enllaç i molt aviat en farem la presentació.

Si voleu saber més coses sobre L'aigua, no dubteu a escriure'm.

time on earth

El nou CD de Crowded House estarà ja a la venda pel meu aniversari. Coincidència? :D
Això és un esdeveniment.

davallen ombres

No sabia si tancar la finestra
però, al capdavall, la tarda asfixiava.
Li queien blens de cabells esclarissats
per l’esquerda de l’espiera.
I el baf dels vidres opacs,
el tel dels ulls lleganyosos.
I un pati ple de coloms sense urpes,
el zel de les nits amb bombeta.
Un guix que pinta rajoles
per posar un límit a les històries
que s’entesten a no fer un mutis.
Una gàbia de caramels de xiclet
on els braços cerquen a les palpentes
coixins tendres per recolzar-se.
Tot és enganxifós des d’un temps hostil:
el de la inquietud de la tarda.
Tanmateix, quan tanca la finestra,
ofeguen els raigs de sol minúsculs
el pati pintat de nines i una veu
que recorda que hi ha minuts
en què tot encara s’atura, i davallen ombres.

Portem a la bossa "Chasing cars", Snow Patrol

de guspires

i espirals

i mareigs

i núvols de coco

de matins al parc, entre la gespa,

de nits de blanc pescador, entre l'asfalt

de guspires

i espirals

i gelats dolços

l'olor del sol

els braços d'estiu

la sensació de plenitud

de guspires

i petards

la pólvora de sant joan