que avança, que no avança

març març març
d'avançada, omplint de calor, de flors
tot allò que l'any passat era neu
la neu de la serralada
i l'olor d'una casa nova
els camins vora un riu
i la calefacció de les nits.
ara suo, adormilada,
i la remor inconscient del temps
fa que brilli al front
el pensament que s'escapa
que no avança
cap enlloc
la decepció del silenci
la soledat desitjada que fa carreteres
en un tren escoltant una música
que ja no puc sentir

els trens

què fa que aquesta tarda
convertida en matinades eternes
del grinyolar de tantes rodes
i el somicar de tants arbres
i la velocitat
(vull que s'aturi)
i pobles i pobles
cases i cases
que fan que em recargoli
amb angoixa, petitesa
cercant la postura idònia
per poder encendre un llum
llegir un llibre
i que no em facin mal les coses
que no vagin les coses
amunt i avall
entre quilòmetres
dues ciutats
i més de cent vuitanta minuts
per penedir-me'n?













(portem a la bossa la cançó "Les froleuses" de Louis Bertignac i Carla Bruni)

millor junts

aquesta és una poesia per escoltar

inconsistent

i les tenebres
escolant-se
el murmuri tan quet de les nits sota les flassades
i les tenebres, una flor magra
amagades al sostre, cuquetes de llum
incertesa
neguit
prohibicions
el plor trencat
amagats al sostre, estels de pol·len negre
molt negre
inconsistent
aquest anhel
inconsistent
el que va endavant
inconsistent
perquè no hi ha res


(Portem a la bossa "Abrázame", d'Aute)