més lletres per oblidar el futbol

Sonets del portuguès

VI

Vés-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré. Mai més,
solitària al llindar d'aquella vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viarays del cor, i no alçaré
la mà, serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo esquivava:
la teva mà en la meva. L'ampla terra
amb què el Destí en separi em deixa el teu
cor en el meu, amb batec doble. Tot
el que somnio i faig t'enclou, com serva
el vi gust de raïms. I quan a Déu
reso per mi, també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes mesclades als meus ulls.

Elizabeth Barrett Browning

L'autora és anglesa i visqué al segle XIX. Es casà i marxà a Itàlia. Elizabet Barrett va escriure uns sonets (que fa veure que ha traduït del portuguès) d'amor d'una tristesa implacable.

2 caminants:

mi ha dit...

Preciós! I meravellosos, els sonets de la Barret.

(Falta potser una ena a "viarays" i una essa a "en separi" que deuen haver anat de passeig, és clar!)

elisabet ha dit...

huas! Deu ser cosa de la crisi, que "ens retallen" lletra... a on anirem a parar...

 

passejant barcelona