Sonets del portuguès
VI
Vés-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré. Mai més,
solitària al llindar d'aquella vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viarays del cor, i no alçaré
la mà, serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo esquivava:
la teva mà en la meva. L'ampla terra
amb què el Destí en separi em deixa el teu
cor en el meu, amb batec doble. Tot
el que somnio i faig t'enclou, com serva
el vi gust de raïms. I quan a Déu
reso per mi, també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes mesclades als meus ulls.
Elizabeth Barrett Browning
L'autora és anglesa i visqué al segle XIX. Es casà i marxà a Itàlia. Elizabet Barrett va escriure uns sonets (que fa veure que ha traduït del portuguès) d'amor d'una tristesa implacable.
més lletres per oblidar el futbol
caminat per
elisabet
on 26 de juny 2008
passeja
elizabeth barrett browning,
poema
2 caminants:
Preciós! I meravellosos, els sonets de la Barret.
(Falta potser una ena a "viarays" i una essa a "en separi" que deuen haver anat de passeig, és clar!)
huas! Deu ser cosa de la crisi, que "ens retallen" lletra... a on anirem a parar...
Publica un comentari a l'entrada