anul·lada

La inquietud
dels núvols barrejats amb mosques
que entren al menjador de casa
―i aquella persona menyspreable
―i el teu malestar de gespa.
Ets tan inútil
que quan tractes de fer poemes
les paraules rellisquen
vuit pisos avall
trontollant com granotes.
S'enreden els meus cabells
i dormo amb els ulls oberts.
Per si un cas.


4 caminants:

Héctor Monteagudo ha dit...

Búnbury es Dios y los Héroes sus profetas.

Mirielle ha dit...

elisabet, merci per aquell comment, al final va tot més bé. Aquest poema... és com si l'hagués escrit jo! M'encanta els versos que diuen: S'enreden els meus cabells/i dormo amb els ulls oberts./Per si un cas.
Per cert, vas aconseguir al final el llibre de Renée Vivien?

Anònim ha dit...

A mi, en canvi, m'encanta la imatge de les paraules que es transformen en granotes al caure de huit pisos avall...fantàstic!
I bunbury...m'agrada, i què?
Molts "petonarros"!!!!!

elisabet ha dit...

Hola Héctor, ¿tú no serás de los que se quedaron horas y horas en el coche tras el concierto de Héroes, no? Pues yo coincidí con Cherokee en una pizzeria magnífica que hay en Campanar...


Mirielle, gràcies per les teves paraules. He sortit d'una època grisa i ni tan sols he tingut ànims per llegir una línia... De vegades sí que semblem ben connectades a l'hora d'escriure, oi?
He de recuperar el temps perdut, buscaré la Renée. Petons!


Anònima, espero que el Coser i cantar t'estigui agradant molt. Ets un solet. muà

 

passejant barcelona