la nit de la màgia


















Em llevo, no tan aviat com havia previst, i m'enfilo cap al bosc. El dia ha començat estrany: el sol encara lluita per sortir entre els núvols, la boira ho cobreix tot d'un alè estrany. La llum... no sé si el dia comença o acaba. M'he llevat? Aquesta boira, aquesta llum, fan que això sembli un somni. Fa calor, la boira s'enganxa al cos... Com marca la tradició, recullo algunes herbes: romaní, herba de Sant Joan, farigola... Les abelles treballen, les aranyes s'enfilen i els ocells canturregen. L'esperit de la natura es respira per tot arreu, espès. Torno a casa. L'olor de la coca està enganxat a les parets. El sol ha aconseguit, a la fi, lluir.


fragment màgic de sant Joan de na Pepa, des d'Eivissa


1 caminants:

Héctor Monteagudo ha dit...

Vaya, bonito cambio de diseño, Elisabet. La pintura prerrafaelista te sienta bien. Prueba con la literatura decadentista francesa, que está bastante relacionada.
Espero que pases un buen verano. Un abrazo, Héctor.

 

passejant barcelona