l'altra banda

El cel s'havia inflat com un globus de color negre. Ho va veure a través de la finestra d'un altre matí que es llevava sense entusiasme.
Encara en pijama, va ficar el dit en un pot de sucre. No hi trobava el final.
Percebé com el dit s'hi enfonsava, més i més i més, i l'ungla va començar a cristal·litzar.
Què passaria si, després de perdre el dit, hi fiqués la mà, el canell, el braç, el colze, l'espatlla...? A on aniria a parar?
Amb els ulls ben premuts, les barres closes, tremolava de cap a peus perquè era possible que fes la volta a la Terra i aparegués de l'altra banda.
Penjada com un ratpenat, observaria inquieta moviments desconeguts. Ombres de pells que no podia desxifrar. Encara no.
Tot allò aliè li era molt necessari.
De tota manera, i sense haver-ho decidit pausadament, va enretirar el dit del pot de sucre. Plovia damunt de la terrassa mentre el cel s'encongia.
Va continuar preparant el cafè del matí amb moviments estudiats i familiars. Però ara plorava.

4 caminants:

Gulchenruz ha dit...

Bon dia Elisabet. Mai es tard per coneixer bloggers escriptors de blogs, oi?
Jo diri qeet vaig veure a Vallromanes, o no, en fi, és igual. M'ha portat aquí la teva fotografia en els teus comentaris, una dona de l'Amadeo Modigliani, un bon retrat, un bon pintor. Precisament ahir li vaig dedicar un post: http://ferrangenis.blogspot.com/2008/06/una-tarda-amb-modigliani.html
Si em permets passaré més sovint per aquí.
Salut.

L'Espolsada llibres ha dit...

Fa dies que no et sentim pel blog, com ha anat la mudança?

elisabet ha dit...

Hola Fe! Ai, doncs sembla que per fi tot es va tranquil·litzant... quin caos! A mi se'm fa un món, això de canviar d'arrels. Fa massa temps que ni passejo per aquí ni pels blocs que més m'estimo, m'hauré de posar al dia! Besets

Gulchenruz-Ferran, benvingut! Modigliani m'agrada molt, vaig veure'n una exposició fa poquet a Madrid, curta però intensa!
No vaig ser a Vallromanes, una llàstima, de debò, però m'agrada que els blocaires ens fem visites, s'aprenen moltes coses i ben interessants. Passa per aquí quan vulguis, és casa teva, i jo també aniré de visita al teu bloc!

AGUARELIX ha dit...

Hola! Perdona que no m'hagi llegit el text... és que aquesta tarda, a la feina, he tafanejat a sant Google els enllaços amb la meva adreça i he anat a petar al teu blog! No és el primer cop que parlem, l'altra vegada per l'autora de l'Autoretrat, te'n recordes? A veure si arrenco, que deus estar flipant, he topat amb un teu post guapíssim on surt un poema guapíssim de temàtica medieval. No en recordo res més, només volia comentar-t'ho. Fins una altra!

 

passejant barcelona