a l'autobús

tipa dels gemecs dels pusil·lànimes.

pujo a l'autobús.

miro per la finestra.

agafo un llibre a l'atzar.

moltes gràcies.

(necessitava un instant lliure de còpies).

I he copiat:

En temps antics, gravats minuciosos,
hi havia amants, i torres, i merlets,
i amor intens de plant irreversible,
i rius molt grans, i florestes propícies.
Creuava els anys el renill d'un cavall
com una font oculta entre les fulles
o com un nu de faig sota la lluna.
Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
té en aquell temps l'arrel convulsa encara.


Vicent Andrés Estellés

bambina

els dies que em perdo és bonic descobrir que fa sol a dins del cotxe, encara que els sis graus del carrer gelen les puntes dels dits. porto els cabells esbullats. dolça matinada en els ulls. t'he cercat. hem ballat, entre els carrers que ja no fan olor de plàtan. no cauen les plomes perquè han marxat els ocells. és curiós que em perdo a l'hivern i arribo a carrerons de primavera. em donaràs les flors? acostumo a perdre'm més aviat a la fosca. quin reflex més curiós fan les cantonades als plecs dels teus ulls. enganxo papers bruts que algú ha deixat a terra en puntes de jerseis descosides. he fet del sol un immens ninot sense cara. pinta-me-la. em donaràs les flors?


je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part

per molts anys, e.

amb tu han crescut les ganes d'escriure, de compartir vides, de comprendre dones... carme riera, maria mercè marçal, anna gavalda... :) i tantes pel·lícules sobre les persones, les emocions, les històries creuades, els somnis, l'amor.


-¿Però, l'estimaves d'amor amor? -va acabar preguntant-li.
I com que no va respondre inmediatament, buscant una altra paraula, més justa i més precisa, menys comprometedora, va sentir un murmuri de desengany que li va donar la bufa que esperava desde feia temps per tornar en si:
-Que tòtila sóc. ¿De quina altra manera es pot estimar?


El consol, Anna Gavalda.




quina pel·lícula més bonica, oi? hauríem de tornar-la a veure! Nine lives.

the ball

la primor
d'aquella darrera paraula
escapava, indòmita, a través de l'espai
entre dos fulls.
m'has dit potser
i l'aire arrossegava, com un huracà
els punts i seguits del nostre ara.
massa poc espai a través dels núvols.
les teranyines.
les comes.
una ratlla de final i la signatura de vint dits.


eròtiques i despentinades



Abante, Antònia; Abelló, Montserrat; Aguilar-Amat, Anna; Albert, Caterina; Albert, Nora-Helena Alvarado-; Anfruns, Montserrat, Arderiu, Clementina; Ballester, Margarita; Bel, Joana; Brazales, Maite; Butxaca, Montserrat; Canela, Pilar; Cardona, Àngels; Cardona-Bosch, Fina; Cediel, Anna Maria; Chordà, Mari; Contijoch, Josefa; Delgado, Empar; Denís, Lluïsa; Dodas, Anna; Dolç, Isabel; Escrivà, Maria Josep; Fabregat, Rosa; Fullana, Maria; Garcia i Canet, Isabel; González, Marisol; Gorga, Gemma; Gregori, Àngels; Guasch, Carme; Ibars, Maria; Jaume, Quima; Leveroni, Rosa; Lliberós, Susanna; Lluch, Gemma; López i Granell, Laura; Manent, Montserrat; Marçal, Maria-Mercè; Martínez Bella, Consol; Martínez-Pastor, Esther; Masllorens, Martha; Massanet, Maria Antònia; Mezquita, Begonya; Miquel, Dolors; Montero, Anna; Mulet, Cinta; Mur, Mireia; Noguera, Laia; Oleart, Maria; Ortiz, Judit; Pascual, Teresa; Passola, Tònia; Pujol, Francesca; Ramis, Llúcia; Rovira, Carme; Salvà, Maria Antònia; Sánchez-Cutillas, Carmelina; Sant-Celoni, Encarna; Secall, Maria Victòria; Simon, Glòria; Tarrés, Irene; Toledo, Susanna; TX -Meritxell Cucurella-Jorba; Vayreda, Montserrat; Verger, Maria; Vidal-Conte, Mireia; Viñas, Cèlia; Xargay, Ester; Zabala, Júlia

Eròtiques i despentinades ha estat publicat per Arola i els drets d'autoria de la primera edició es cediran a l'associació de dones TAMAIA, dones contra la violència, de Barcelona.


Gràcies a l'Imma per aquesta fantàstica recomanació! Ja l'he encarregat a la llibreria Catalònia. El recull corre a càrrec de l'Encarna Sant-Celoni.

per molts anys, p.
















La hermosa joven se arrodilló y se inclinó sobre mí, con maligna satisfacción. Había en ella una voluptuosidad deliberada que era a la vez excitante y repulsiva, y al arquear el cuello llegó a lamerse los labios como un animal, hasta que pude ver a la luz de la luna la humedad que brillaba en los labios escarlatas y en la roja lengua con la que se lamía los dientes rojos y aguzados. Su cabeza descendía cada vez más... cerré los ojos en éxtasis y esperé.
(...)
No hay duda de que existen los vampiros; algunos de nosotros tenemos evidencias de ello. Incluso, aunque no tuvieramos una prueba en nuestra propia y desdichada experiencia, las informaciones y los datos del pasado aportan pruebas suficientes. Admito que al principio fui escéptico. Si no hubiera sido porque a través de largos años me he entrenado para tener una mentalidad abierta, no habría creído hasta que llegó el momento en que los hechos golpeaban en mi oído: "¡Míralo! ¡Míralo! Lo probamos, lo estamos probando". Sin embargo, si hubiera sabido al principio lo que sé ahora --si al menos lo hubiera sospechado---, una vida preciosa para todos los que la queríamos no se hubiera perdido. Pero ya no tiene remedio y ahora debemos trabajar para que no perezcan otras almas, que podamos salvar.
El nosferatu no muere como la abeja que ha punzado una vez. Sólo se hace más fuerte, y, por serlo, tiene aún más poder para el mal. El vampiro que está entre nosotros tiene como persona más fuerza que veinte hombres; su astucia es muy superior a la de los mortales, porque es una astucia que va creciendo con los siglos; tiene la ayuda de la nigromancia que es, como implica la etimología de la palabra, la adivinación por la muerte, y todos los muertos a los que pueda acercarse están a sus órdenes; es una bestia, más que una bestia; de una crueldad demoniaca y carece de corazón; puede, sin limitaciones, aparecer a su voluntad donde y cuando quiera, y en cualquiera de las formas que elija. Puede, en su área de acción, dirigir los elementos: la tormenta, la niebla, el trueno; tiene poder sobre las cosas más repugnantes: la rata, la lechuza y el murciélago, la polilla y el zorro, y el lobo; puede crecer o reducir su tamaño y puede, en ocasiones, desvanescerse y aparecer sin ser visto.
Entonces, ¿cómo podríamos comenzar nuestra lucha para destruirle? ¿Cómo podemos descubrir dónde está, y, si lo encontramos, cómo destruirle?
Queridos amigos, la empresa que vamos a emprender es demasiado terrible y puede traer consecuencias que harían temblar al más valiente. Porque si perdemos en nuestro empeño, significa que, ha ganado él, y , entonces, ¿qué final nos espera?
¡La vida no es tan importante para mí y no me importa perderla! Pero el fracaso no es sólo un asunto de vida o muerte. Sino que nos volveríamos como él; que nos convertiríamos en seres horribles de la noche, como él, sin corazón ni consciencia, haciendo presa en los cuerpos y en las almas de aquellos a los que más queremos. Se nos cerrarían para siempre las puertas del cielo, porque ¿quién nos las iba a abrir de nuevo? Seguiríamos siendo aborrecidos por todos, como una mancha en el brillo del rostro de Dios; una flecha clavada en el costado de Él que murió por el hombre. Pero estamos frente a frente con nuestro deber, ¿podemos en este caso abandonar? Por mi parte, digo que no, pero soy viejo, y la vida, con su sol, sus lugares agradables, con el canto de los pájaros, la música y el amor, ha quedado un poco atrás. Pero vosotros sois jóvenes. Algunos habeís visto grandes penas, pero todavía quedan días hermosos en vuestro futuro.



Bram Stoker, Dràcula



(m'encantava aquesta cançó, pepa! moment electrodark)



Qué hermoso es cuando hay sueño,
dormir bien... y roncar como un sochantre
y comer... y engordar... ¡y qué desgracia
que esto sólo no baste!

lost island

atureu-me el temps
i deixeu que faci figa aquesta ona
que llepa els meus dits.
m'he llevat en una illa
amb els cabells estesos al cel.
ara no puc
no puc sortir-ne i les passes
claven cercles a la consciència.
em trobo sola.
atureu-me el temps,
que sàpiga arribar
al punt més tendre de la capçada.





Vampires wait to dance on my grave
Lawyers that gather around a disaster
Step on the gas, our glorious past
Is catching up with us and on the horizon

You can almost make out
The shape of a mouth
In the billowing clouds
Where the lost island is found

Child on my lap, taking a nap
Knowing that nothing can ever be stolen
And you paint the jug, paint it with love
As if you were the one girl who needed reminding

You can almost make out
The shape of a mouth
Where the rocks begin
Thats where the lost island is

Oh wonder why
Some wait for the signs
But you'll always be my girl
Sun diving off
Like birds from the rocks
You'll always be my girl

You can almost make out
The shape of a mouth
And the contours of Earth
And I promise you one day I will return


Crowded House

el meu amor és així...











Mi amor es así...

Mi amor es así,
como este aguacero,
rebotando contra el pavimento,
pintando de verde el campo,
tapa-cielos,
tenaz,
mójalo todo,
Se me riega por dentro
y lo siento latir en la yema de los dedos
cuando quiero tocarte
y no te tengo cerca.
Como este aguacero, amor,
me vuelvo un montón de agua entre tus brazos
ando desbocada por tu cauce
me hago arroyuelo en el pelo de tu pecho.
Así como esta lluvia,
me desbordo en palabras
para contarte todos mis quehaceres,
para meterte en todos los rincones de mi día,
en todos los aleros de mis horas.
Salto desde tus brazos,
como la lluvia que se derrama de los techos
y me duele la carne de querer prolongarte
de querer florecer la semilla en mi vientre
y darte un hijo hermoso y vital
como este invierno.

Gioconda Belli

jane campion

a l'espera de dues joies:
aconseguir An angel at my table, versió cinematogràfica del llibre homònim de Janet Frame.
saber quan estrenen Bright star, pel·lícula sobre la història d'amor del poeta John Keats, a casa.
totes dues pel·lícules són de la directora de cinema neozelandesa Jane Campion, creadora d'altres tresors com El piano o El retrat d'una dama (basada en la novel·la de Henry James).



BRILLANT ESTEL

Brillant estel! Com tu, qui pogués ser immutable!
No que vulgui espitllar, suspès damunt la nit,
sol, i observar amb ulls fixos –així com l’incansable,
desvetllat. Eremita de l’espai infinit-

les aigües que caminen com practicant un rite
d’ablució a la terra de ribatges humans,
o contemplar la màscara de neu que es diposita,
nova i blanca, damunt els pujols i els pantans.

No! Així i tot amb constància tothora inalterada,
el jove pit del meu amor fent de coixí,
sentir sempre el seu tendre baixar i pujar d’onada,
restar despert en dolç desfici sense fi,

escoltar un cop i un altre l’alè que torna, bla,
i així viure per sempre –o de fallir i finar.


John Keats
traducció de Marià Villangómez

neva a valència


crec que la ciutat se sentia gelosa de barcelona i ha decidit matinar-me uns reis de color blanc. la neu em fa molt feliç. mai n'he entès el motiu. i, avui, embotida dins del meu abric vermell de mil colors, passejo a gambades i li dedico deu anys de la meva vida.











gràcies a Mirielle per la imatge, presa del seu bloc

dolç 2010










arriben els reis i jo, silenciosament, baixo a les paradetes, compro quatre coses a artesans, escolto una cançó dolça, em llepo el dit de tortell de massapà i esclato un fins l'any vinent. em falten les cartes. em falta la ciutat. però torno amb tu.

barcelona









(explicació de la meva ciutat i jo. gentilesa de Klimt 1918)




Just an interlude in your life

Let all the songs tell you the meaning
in a world you are finding small.
Keeping your soul safe when you are bleeding inside.
But you can't forget
you can't forgive how I told you last time I saw you.
It wants to make you cry
it wants to make you swear.
I want you to know.
Every hour, every day I spent with you was forever.
My mind goes astray
I swore it would be forever.
I'm just awaking with the dusk on my eyes.
I didn't give anyone else a love like this.

Let all the clouds sing of my illusion
from a sky now it's turning blue.
Keeping my smile safe
when I am dying inside.
And I can't forget
I can't forgive how you kissed me
last time you loved me.
It wants to make me die
it wants to make me bleed.
I want you to know.

And you run through the midnight air
your adolescent dreams are gone.
Break me off a piece of that love, tonight 'cause
you can't forget
you can't forgive
how I told you last time I loved you.
I drop off these notes
I turn on the amp.
This song was for make you cry.

And I'm bleeding through the emotions
with my music, with devotion.
I want to disappear, here in the tones.
I need you to know.

Every hour, every day I spent with you
was forever.
Always together.
My mind goes astray, I swore it would be forever.
Ever and ever.
And I'm bleeding, through the emotions with my music
with devotion.
I want to disappear, here in the tones.
I need you to know.

Klimt 1918
 

passejant barcelona