intrusos


a través de les venes
reflecteix la inquietud
d'un pressentiment.
m'ha caigut damunt
com una llosa.
no deixis que passi
no ho deixis,
tanca la porta
del nostre recer.
el negre de la llàstima
es cola pels forats
malgastats pel temps
a la sola de les sabates.
no escoltis els plors
tot són argúcies
el dia tremola
de tanta humitat.
surten els nans
de sota les roques
es fiquen a les orelles
i hi volen fer un tap.
no escoltis sirenes
no miris la màgia,
no és màgia el que sents
són hàbils lligams.
apropa't a casa,
vull portar-te al ventre
que neixi la pluja
d'un fill de tots dos,
la casa, la terra, el somriure.
delícia de veure't
(i encenc el llum
per espantar els dimonis).

6 caminants:

JOAN CALSAPEU ha dit...

Hola! Sóc un intrús que ha entrat dins ca teva sense demanar permís i t'ha pispat el bànner de l'arbre que creix si l'engreixen amb llacó de comentaris. Gràcies!

german -io ha dit...

i hui ens sorprens amb una bella poesia que, per causa de la meua infinita ignorància, no sé si és teua o no?

-io

elisabet ha dit...

Joan, tu no ets cap intrús a casa meva! A més, l'arbre aquest és altament pispable; de fet el vaig agafar d'un bloc on l'oferien per fomentar la dèria a comentar blocs... :D

Hola german -io, per fi et podré llegir al teu bloc, ja que l'enllaces!
Gràcies pel que dius de la poesia. Sí que és meva. Quan no signo els poemes que penjo, és que són meus.

german -io ha dit...

realment bonica i molt suggerent! Com et vaig dir, fa realment poc temps que sovintege el teu bloc i desconeixia el costum. Torne a dir, molt bonica!

Evidentment, res a veure amb les cosetes que trobaràs al meu raconet del ciberespai... [per cert, sóc un desmanotat amb la tecnologia... per això enllace i no enllace... quan ho recorde!] :)

-io

gulchenruz ha dit...

Per cert, per aqui et feliciten, i jo no vull ser menys. Felicitats!

elisabet ha dit...

gràcies, gràcies, gràcies!
:D

 

passejant barcelona