no se senten

no se senten
no
i passen les hores;
la gelor cobreix
la minutera de la tarda
l’espera en silenci
la parada d’un autobús
i l’ombra
que deixen
els fanals
quan s’encenen
a les cinc
perquè la nit
perquè l’hivern
aixopluga la paraula
en el llavi;
no se senten
les passes que dono
i m’atanso
perquè penso en tu
i faig mitja volta
la paraula al cau
és millor
no
és millor
tot el gel
pinta un gris pàl·lid
al pas de vianants;
camino cap a casa
m’oblido de trucar-te
frena
un
cotxe
i no se senten
les persones que van
al meu costat
i no se senten
les coses que callem

(a la bossa portem el conte "El gelat rosa", de Mercè Rodoreda)