brucia sul viso come gocce di limone

escolta carmen consoli mentre s'arrecera al despatx de barcelona
després surt a estirar les cames i estrena les mitges marrons amb forats
compra floretes de llum
al carrer no s'està malament
la gent també passeja i penja de la butxaca l'mp3
fa olor d'oli de les xurreries i se li fa estrany estar bé
els cabells segueixen humits i s'enreden malament entre les pilotetes de la llana de l'abric
et penses sola i potser no ho estàs tant
i aleshores anar enrere li provoca desànim i anar endavant, una por molt profunda
el que hi ha, hi és
brucia sul viso come gocce di limone
el que hi ha, és l'únic que té, els peus l'empenten
arriba a una paradeta amb un llençol verd menta
i el dia s'arregla i surt el sol
potser li ve de gust obrir la bitlletera i pagar aquell regal
se'l dóna, i no sap per què, però se l'emporta, enganxat al pit amb una agulleta rodona, brillant
i què en farà? què? on anirà?
el que hi ha, hi és, on anirà?
amagat en una maleta, s'esperarà perquè el trenqui a terra i hi balli descalça
l'escampi davant d'una cervesa embolicat en paper de color morat