a les nits, com aquesta

A les nits
la casa sembla més gran,
però també més desolada.
S'hi està confosa.
Respira temença
i passa algun cotxe,
de lluny, sota, al carrer.
A les nits, com avui,
hi ha una lluna molt gran
que acarona la vorera.
Sembla un tros de formatge
florit, mossegat,
amb forats profunds
on ficar-hi el cap
i no tornar-lo a treure.
La guia aquesta lluna de llet,
mig vermella mig groga,
i va com una zombi
resseguint-ne els senyals.
Gairebé no queda ningú a fora.
Fa tant de fred aquesta nit.
A les nits, com abaixa els ulls,
a les nits, com abaixa els ulls.
Es posa el segon coixí
cobrint-li l'esquena,
no vol agafar un refredat.

(portem la bossa buida...)