a l'autobús

tipa dels gemecs dels pusil·lànimes.

pujo a l'autobús.

miro per la finestra.

agafo un llibre a l'atzar.

moltes gràcies.

(necessitava un instant lliure de còpies).

I he copiat:

En temps antics, gravats minuciosos,
hi havia amants, i torres, i merlets,
i amor intens de plant irreversible,
i rius molt grans, i florestes propícies.
Creuava els anys el renill d'un cavall
com una font oculta entre les fulles
o com un nu de faig sota la lluna.
Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
té en aquell temps l'arrel convulsa encara.


Vicent Andrés Estellés

2 caminants:

Mlle. LaMer ha dit...

oh, per favor....m´encanta tot, el poema (ah, el poeta oficial!), la cançó....no t´ho havia dit mai, que és una de les meues cançons preferides? però mai la he penjat al blog, sempre esperant el moment perfecte

Si estagueres ací...
erem només dues ànimes perdudes
que naden en una peixera
any darrere any
corrent sempre
sobre el mateix vell camí
Què hem trobat?
Les mateixes pors de sempre.
Si estagueres ací....

elisabet ha dit...

uf, Mlle., és que crec que és impossible trobar el moment perfecte per aquesta cançó... la vaig escoltar l'altre dia i necessitava compartir-la. és una de les cançons més boniques del món, i una de les meves preferides. ideal per a les dates omístiques, no trobes?

 

passejant barcelona