Mishima és un grup català que no m'entusiasma gaire, però a partir d'un vídeo que en vaig descobrir, m'he quedat enganxada a la seva cançó Miquel a l'accés 14. I, a sobre, remenant per sant Internet, va i trobo aquesta explicació del grup barceloní sobre la gravació en qüestió:
Mario Camerini, en la seva versió cinematogràfica de l'Odissea d'Homer, va fer interpretar tots els personatges femenins (Circe, Nausica, i finalment, Penèlope) per la mateixa actriu, l'esplèndida Silvana Mangano. Era la seva manera de donar a entendre que, en algun lloc de la nostra consciència, totes les dones que passen per la vida d'un home (tots els homes que passen per la vida d'una dona) només son versions d'una mena d'"etern femení" (o d'etern masculí). La dona estimada és un misteri per l'home de la mateixa manera que l'home estimat ho és per la dona.
Després d'això, no podia fer res més que compartir-lo amb els meus passejants.
Mario Camerini, en la seva versió cinematogràfica de l'Odissea d'Homer, va fer interpretar tots els personatges femenins (Circe, Nausica, i finalment, Penèlope) per la mateixa actriu, l'esplèndida Silvana Mangano. Era la seva manera de donar a entendre que, en algun lloc de la nostra consciència, totes les dones que passen per la vida d'un home (tots els homes que passen per la vida d'una dona) només son versions d'una mena d'"etern femení" (o d'etern masculí). La dona estimada és un misteri per l'home de la mateixa manera que l'home estimat ho és per la dona.
Després d'això, no podia fer res més que compartir-lo amb els meus passejants.