sitting on a cornflake

periòdicament, i en espiral, tinc atacs de walrus. no, no m'he engreixat. senzillament, he entrat en allò que és pròpiament el tancament de l'edició dels llibres de text, necessari per a la campanya d'enguany a la feina. i com que tot ve sempre alhora, el meu cap vinga a fer zigazagues i giragonses i jo, pobreta de mi, vora el desfici.
aleshores arriba la nit. la nit que somio la cançó dels beatles. just en aquell moment, ja no hi ha retorn. l'ansietat reclama a crits una via d'escapament. després del slow living, senyores i senyors, benvinguts a l'absurd i inútil estrés occidental!


2 caminants:

Vicent ha dit...

Em confesse també amant dels Beatles; de les seues dues etapes. Aquesta cançó és molt bona...

M'agrada molt el disc blanc.

elisabet ha dit...

El disc blanc és absolutament fabulós!

 

passejant barcelona