asseguda en una cadira
amb els somnis vagarejant pel cap
i una mà molt gran em bressola
com si estigués asseguda a la lluna.
vénen al cap pujades d'un carrer llarg i estret
empedrat i de tons grisos.
si me l'imagino
té més colors que l'arc de sant martí.
Les darreres ressenyes de l'any, negrots
Fa 4 setmanes
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada