en moviment

les ones d'uns quants estels escampats
com la brossa de la gespa i uns grills,
els ulls de les persianes a través del mar
convertint un somriure en sal coenta.

enfonsa la cabellera i enreda-la de pins
sota l'esguard intermitent d'un far
que s'apaga quan rebenten els estels
mullant les cames descobertes de molsa.

llums de neó i unes dents blaves,
orelles petites cobertes de polsim
de la calç d'una tarda ennuvolada.

penso que dorms però és mentida
quan defuges el cel i hi pares un tel:
puc veure-hi les clivelles de les roques.

Portem a la bossa "L'última trobada", de Sándor Márai.