un incís

tornem a passejar, després d'un fantàstic incís amb Ell a Calella de Palafrugell, gaudint del mar, de les havaneres, del camí de ronda, dels sonsos... Reconec que no he deixat el mar res més que per pujar al far de Sant Sebastià, per això resta pendent per un altre any la visita a la fundació Josep Pla i a Romanyà de la Selva, a la Mercè Rodoreda. No passa res. Necessitava un bany d'Empordà: una bona dosi ajuda a combatre tota mena de tristeses.




I diu Joan Maragall:

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar ,
s'obre una plana riallera, és l'Empordà!
Djgueu, companys, per on hi aneu,
digueu, companys, per on s'hi va.
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!

Salut, noble Empordà!
Salut, palau del vent!
Portem al cor content, una cançó!

Pels aires s'alçarà, pels cors penetrarà,
penyora s'anira fent de germanor una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol li és bo;
ella canta les nits de lluna plena.

Ella canta: -Pastor, em fas neguit.
Canta el pastor: -Em fas neguit, sirena.

-Si sabessis el mar com és bonic!
-Si veiessis la llum de la carena!
-Si baixessis series mon marit!
-Si pugessis ma joia fóra plena!

La sirena es féu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla
i de l'amor plantaren la cabanya: fou l'Empordà

3 caminants:

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

Oi que és maco, el camí de ronda? Ja tenen tot el tram fins a Palamós arreglat?

elisabet ha dit...

És ben maco, i tant. No sé fins a on està arreglat. Nosaltres vam fer el trajecte des de Calella fins al far de sant Sebastià passant per Llafranc. Un cop al far, indicava altres indrets, es podia anar a Tamariu, per exemple. També vam fer el camí contrari, des de Calella fins al Cap Roig. Des d'allà també indicava altres camins, però ja no els recordo. Imagino que d'alguna manera, des d'aquest, anava baixant cap a Palamós.
El del far era un trajecte de 55 minuts des del poble. Un trajecte molt dur perquè és pujada i la major part amb escales, però valia molt la pena. Les vistes des de dalt són fabuloses!
El del cap Roig és més planer i més "salvatge", també, i passes per tot un munt de cales amagades.
Porta-hi a la Laura!

Anònim ha dit...

Hola,
l´estiu passat vam anar des de Calella de Palafrugell fins al far de sant Sebastià, i és tal com dius. Tenim pendent anar fins a Cap Roig, sempre va bé saber que és més planer.
Una meravella de paisatge, per anar mirant i mirant, i empapar-se de mar.
M´agraden molt els fragments d´El quadern gris on Josep Pla explica els seus passejos per aquestes terres.
Un dia d´aquests hi tornarem...
Gràcies per amanir-nos els posts amb boniques poesies.
Imma

 

passejant barcelona