07 juny 2009

de la insuportable astènia i els esdeveniments inesperats

comença el compte enrere per anar a la Toscana...
I mentrestant, avui me'n vaig a votar i, divendres, a pescar un Vabau a la meva ciutat.
Perquè necessito un passeig lluny de València, que m'estan asfixiant els corcons que s'han colat al balcó que dóna al parc.


Dir coses fosques

Traducció inèdita d'Arnau Pons


Com Orfeu poso música
a la mort tocant les cordes de la vida,
i a la bellesa de la terra
i als teus ulls que administren el cel
només els sé dir coses fosques.

No oblidis que tu també, de sobte,
aquell matí, quan el teu jaç
encara era xop de rosada i el clavell
dormia ben arran del teu cor,
veres el riu fosc
que et passava pel costat.

Amb la corda del silenci
tensada damunt l’ona de sang,
vaig agafar el teu cor ressonant.
El teu rínxol es va transformar
en els cabells d’ombres de la nit,
els flocs negres de les tenebres
varen nevar la teva faç.

I jo no et pertanyo.
Tots dos ens en lamentem, ara.

Però com Orfeu prou sé
la vida del costat de la mort,
i em blaveja
el teu ull tancat per sempre.



Ingeborg Bachmann, El temps ajornat, 1953

Gràcies, Imma!


 
DAL BALCONE AMMIRAVO IL VUOTO CHE OGNI TANTO UN PASSANTE RIEMPIVA, È STATO SOLO UN PRESENTIMENTO