Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament.
Maria Mercè Marçal
El Racó d'Ademús
Fa 5 setmanes
elen sila lumen omentielvo
elisabetrc@gmail.com
idees per a crims...
...literaris
viure amb endometriosi
una catalana, valenciana d'adopció
xarxa fardatxa
dones de paraula
-
-
Un munt de crims, negrotsFa 2 mesos
-
-
-
-
-
La bonaccia d´agostoFa 8 anys
-
-
No tu lunarFa 9 anys
-
-
-
Padres jashondosFa 10 anys
-
De madalena a cupcakeFa 11 anys
-
-
-
-
-
-
homes de paraula
-
Converses agafades al volFa 10 hores
-
Els Frares i el Recingle Alt, a la SerrellaFa 3 setmanes
-
-
Xiquets lliuresFa 4 anys
-
-
-
SAN JUAN BAUTISTAFa 11 anys
-
Adéu, BloggerFa 12 anys
-
4 anys de blog i...Fa 13 anys
-
Fer tardFa 13 anys
-
més gent de lletres
passeigs formals
l'aigua, edicions del bullent
la catosfera literària, cossetània edicions
viure en societat
si no pots adoptar, apadrina!
.jpg)
sóc la Noa
pe i house
cinc anys plegats!
6 caminants:
Vaig descobrir fa poc Maria Mercè Marçal (sí, fa poc, encara que semble mentida...). I m'agrada molt el que he llegit d'ella, que no és molt encara.
Em sembla intensa.
Molt bonic aquest poema, per cert.
Em fa gràcia veure que el mateix poema l´han escollit al blog Distopies, amb fotografia i tot.
M. Mercè Marçal ens ha deixat una obra molt interessant.
Imma
A Maria Mercé Marçal la vaig descobrir a la carrera. Un descobriment dels pocs que he fet i que no he compartit per falta d'interés al voltant.
Una vegada compartida amb tu, des de fa poc més d'un any, al llegir-la em vens a la ment ja inevitablement.
Besots mil...ai, la primavera...
Sempre que penso en ella, penso també en la seva terrible mort prematura. Tantes coses que podia haver fet! Era una dona inquieta, treballadora, interessantíssima.
El poema és preciós, la senzillesa
d'arengar a la lluita des d'imatges relacionades amb la natura i amb tot allò que forma part de les nostres arrels més ancestrals, com a dones i com a éssers humans.
Molt bona tria.
Elena, guapa, a mi em passa el mateix! :D bespetonarrus!
Anna Maria, gràcies per passejar per aquí! Tens tota la raó, tantes coses que podria haver fet...! Però mira, ens va deixar un llegat apassionant, i això és un tresor enorme!
Tens raó. El seu llegat ja és enorme! I m'encanta passejar per aquí. Em resulta molt interessant. Haig de donar gràcies a la Dolors per vincular-me a tots aquests blocs.
Espero que a vosaltres també us interessi el meu.
Publica un comentari a l'entrada