vigília de festa

Dones, baixeu, veniu

a la dansa de l’herba.

Enramem els balcons

i preparem la terra.

Reguem-la amb pluja i sol,

defensem-la amb les dents,

perquè hi arreli l’arbre

de l’alliberament.



Maria Mercè Marçal

6 caminants:

Vicent Terol ha dit...

Vaig descobrir fa poc Maria Mercè Marçal (sí, fa poc, encara que semble mentida...). I m'agrada molt el que he llegit d'ella, que no és molt encara.

Em sembla intensa.

Molt bonic aquest poema, per cert.

Anònim ha dit...

Em fa gràcia veure que el mateix poema l´han escollit al blog Distopies, amb fotografia i tot.
M. Mercè Marçal ens ha deixat una obra molt interessant.
Imma

Elena, professora de valencià. ha dit...

A Maria Mercé Marçal la vaig descobrir a la carrera. Un descobriment dels pocs que he fet i que no he compartit per falta d'interés al voltant.
Una vegada compartida amb tu, des de fa poc més d'un any, al llegir-la em vens a la ment ja inevitablement.
Besots mil...ai, la primavera...

Anna Maria V. ha dit...

Sempre que penso en ella, penso també en la seva terrible mort prematura. Tantes coses que podia haver fet! Era una dona inquieta, treballadora, interessantíssima.
El poema és preciós, la senzillesa
d'arengar a la lluita des d'imatges relacionades amb la natura i amb tot allò que forma part de les nostres arrels més ancestrals, com a dones i com a éssers humans.
Molt bona tria.

elisabet ha dit...

Elena, guapa, a mi em passa el mateix! :D bespetonarrus!

Anna Maria, gràcies per passejar per aquí! Tens tota la raó, tantes coses que podria haver fet...! Però mira, ens va deixar un llegat apassionant, i això és un tresor enorme!

Anna Maria V. ha dit...

Tens raó. El seu llegat ja és enorme! I m'encanta passejar per aquí. Em resulta molt interessant. Haig de donar gràcies a la Dolors per vincular-me a tots aquests blocs.
Espero que a vosaltres també us interessi el meu.

 

passejant barcelona