per molts anys (junts)




Amor particular

Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Lluís Llach

8 caminants:

L'Espolsada llibres ha dit...

Pura poesia, és la meva cançó.
Felicitats!

Anna Maria V. ha dit...

Ara he tornat a Barcelona des de l'Empordà escoltant Lluís Llach. Preciosa cançó, com tantes altres.

elisabet ha dit...

m'alegra coincidir! :D

oooh, l'Empordà, quina enveja...

petons a les dues

Anònim ha dit...

Amor particular és preciosa com Laura

Jesús M. Tibau ha dit...

això sona a aniversari: felicitats

Anònim ha dit...

És la meua preferida! No puc escoltar-la sense que se'm posen els ulls vidriosos!
Elena

german ha dit...

jo pense amb el destinatari de la cançó! [molt bonica, per cert! ;)

Anònim ha dit...

Moltes gràcies. Aquesta cançó és tot un regal, com tú mateixa. M'has deixat sense paraules que compartir açí, i solament em surt un GRÀCIES.

 

passejant barcelona