set

amb la consciència
de la tempesta
i els secrets
que desenterrem
d'ungles i dents
et vull
-tothora-
vull això que hem tingut
que tenim
que tindrem,
una casa,
un batec,
una arracada de núvols
que arrauleixen
els nostres dits:
som de tots dos
i somriem endins.
això que creix
és com el sucre.