exhibicionisme farandulero

Ja s'ha passat el dia de signar. Entre mares, pares, amics, família, família d'amics, antics retrobats de la infantesa, família d'amics retrobats de la infantesa i altres herbes variades, allò semblava elcorteinglés a punt d'obrir les rebaixes. Bé, la meva dosi d'exhibicionisme ja va servideta, no he tingut temps de fer res més i m'han pujat els colors.

Si esborrem tota aquesta processó, tres o quatre espontanis m'han demanat consell sobre l'edat recomanada i signatura pels nens o nenes que l'havien de llegir. I han comprat el llibre.

L'anècdota absurda (que no ho era pas la de la cua de coneguts a qui semblava que havia sucat amb calerons) ha estat quan s'ha apropat la primera espontània i m'ha demanat una signatura per a la filla. Emocionada, el cor em bategava com mai. Per mi, ha sigut la primera persona que no conec que sé que compra L'aigua, i això és molt més bonic que tota la parafernàlia comercial (molt i molt agradable compartir seient amb el poeta Joan Buixeda, amb qui hem parlat d'això).

Però aquestes coses de llagrimeta, sempre acaben com el rosari de l'aurora. Sobretot quan li he engaltat una falta ben bonica al bell mig de la dedicatòria. Oh oh oh, s'han obert les rajoles als meus peus. Si em veiés la Noemí, que això ja ho sospitava (no pas la qüestió de la falta, si no l'anècdota absurda omnipresent allà on jo vaig).

Bé, sigui com sigui, tot ha estat resolt amb dignitat i alegria, que ningú no és perfecte i molt menys una servidora (que a partir d'ara es dedicarà a treballar d'alguna altra cosa quan se n'assabentin a "casa"...).

I acabo amb dues coses. La timidesa ha provocat cert pànic inicial quan he estat a punt de posar-li a Ell una perruca i sortir cames ajudeu-me cap a la calor del carrer, però ho he superat, per dir-ho d'alguna manera... I la segona cosa, trobo que és de les més boniques de la jornada. Es tracta de la signatura única i original del Manuel Baixauli, un home encantador, que m'ha parlat de les tertúlies de ca Fuster a Sueca (que no penso perdre'm) i de la pintura que tant l'apassiona.

Doncs amb la seva signatura abandono la vida exterior i me'n torno a l'interior, molt menys accidentat. Ah! Hem dinat als 4 Gats, que teníem ganes que Ell acabés completament amarat de cultura del país.