vull estar a les rambles!
















vull estar a les rambles!, com diu la carmeta, però com que no podia ser, anit me'n vaig anar Al mar, a veure els Manel en concert a la sala El Loco. Perquè, escolta, va ser demanar un trosset de Barcelona per sentir-me menys enyorada en el meu dia preferit de l'any i, patapam!, m'ho van concedir! deu ser el meu "invocador d'àngels" personal (l'Elena, que porta un Manel a dins...). el concert, fantàstic, divertit i molt fresquet!
d'altra banda, i tornant a les rambles, no tinc gaire temps per analitzar llibres de sant Jordi, però vull fer-ho i m'hi dedicaré quan acabi de passar tota l'astènia primaveral de plena campanya. sí que m'agradaria insistir en una autora a qui ja admiro moltíssim, i de qui ja he parlat, la Janet Frame, perquè ha estat el meu sant Jordi d'enguany. Un ángel en mi mesa (Seix Barral) és una autobiografia que val molt la pena llegir, sobretot si us agraden les paraules més que cap altra cosa al món. hi penso insistir fins a fer-me pesada.
ah! una cosa més: ahir vaig ser una de les afortunades que va comprar l'Avui i aviat podré gaudir del meu cd de poemes de Maria Mercè Marçal musicats, que també voldré compartir amb vosaltres. El llibre sorpresa que em va tocar es diu Emma (això deu voler dir alguna cosa, oi metre?), una novel·la juvenil de la Sophie Tasma.
m'acomiado amb una altra sopresa, aquesta molt divertida i que té molt a veure amb un dels darrers posts que he penjat: els Manel van tocar una versió de la cançó Common people, dels Pulp, un grup dels noranta que m'entusiasma i que va ser la meva banda sonora durant força temps (tot i que coincideixo amb el Vicent en el fet que en Jarvis Cocker en solitari no m'acaba de fer el pes...). amb la cançó dels Manel i un fragment de la Janet Frame, us desitjo molts llibres i moltes roses tots els dies de l'any!

I la meva escriptura? En un futur en què mai estigués sola, en què treballés tots els dies recollint raïm, ocupant-me dels nens, cuinant per la família... com podria tornar a gaudir de la solitud, entrar un altre cop en aquell món de la imaginació per explorar-lo i intentar descriure'l?


2 caminants:

Vicent ha dit...

Vaja! Ahir vam estar tu i jo a pocs metres de distància. També vaig anar al concert de Manel.

elisabet ha dit...

(repeteixo comentari, que estic mandrosa)
la teoria dels blocs comunicants torna a fer-se present! Tots dos vam tenir la mateixa pensada de posar els Manel-Pulp. Escolta, si vas fer la foto tu, estàvem molt a prop, segurament tu més endavant, però la meva visió del concert va ser igual que la teva..., estàvem al mateix angle de la sala!
Jo anava amb l'Elena, la noia embarassada a qui els Manel van dedicar l'última cançó, les Corrandes... No devies pas pujar a l'escenari, tu? Hehe. Segur que ens vam veure en algun moment, nosaltres vam sopar al mateix bar que els Manel.
De tota manera, érem 400 persones, deunhidoret!!!

Per cert, a mi el disc del Pulp que més m'agrada és el Different class. Impecable!!!

 

passejant barcelona