pídeme que esté alegre



Aún me entra cielo azul,
y lo miro en mis charcos
reflejado a jirones.


Carmen Martín-Gaite

4 caminants:

Marga ha dit...

Gràcies per fer-me recuperar aquests versos. He rellegit el poema i penso que són els millors. De pas he rellegit tot el llibre, la poesia de la CMG sempre em fa pena, m'agrada més recordar-la en les novel·les.
M'agrada molt el teu blog.

Marga

elisabet ha dit...

Benvinguda a casa, Marga, i gràcies a tu per fer-me'ls recuperar a mi. A mi em fa l'efecte que són dues CMG, la del vers i la de la prosa...

"Nos hemos despertado,
entre pavesas frías,
magullados los huesos y seco el paladar,
en un paisaje inhóspito.
¿Cómo pudo ocurrir el descarrilamiento?"

Quina és la novel·la de la CMG que t'agrada més? "Nubosidad variable" és la meva debilitat.

Marga ha dit...

No podia ser d'una altra manera, veient el que escrius i les coses que t'agraden. Ens agraden coses molt semblants.
Com a novel·la, aquesta. Però tinc debilitat per un fragment de Retahilas, el que parla de Bergai, refugi on trobar-se amb la gent que estimes.
L'altre dia et volia posar un poema de la Montserrat Abelló, que és una de les meves poetes preferides. Veig que també està entre les teves etiquetes.

elisabet ha dit...

Marga, m'has fet venir ganes de recuperar la CMG...!
La Montserrat Abelló m'agrada molt. M'agradaria molt que compartissis un poema seu al bloc. :)

 

passejant barcelona