bakaikua

en adonar-se que passaven les hores en estranya complaença, va decidir sentir-se menys molsuda i posar-se a caminar. lentament, a desgrat, s'adonà que l'estat ideal era l'anterior, ja que per això en diuen vacances. temible, però, el sentiment de culpabilitat o fins i tot aquella sensació bulímica d'insatisfacció permanent tan colpidorament real.

oh, sí, sí, ja olorava les ones de sal. oh, i tant, ja olorava les oliveres sota el sol. i després, què hi restava? aquell vestit, aquella penombra, les quatre mans, un desig de vida i tot l'estiu per llegir.

jane austen sempre va protestar per haver llegit poc. deia que hi havia dos tipus de persones: les que dediquen el temps a escriure i han de deixar de banda la lectura, i les que llegeixen molt i no tenen temps per escriure.

jo admiro aquelles que no oloren sal ni vinyes. i van fent, i no criden.

estic especialment optimista, hi ha llibres que volen entrar a passejar, deixem que la meva abúlia els permeti fer el ronso encara. després vindrà Itàlia i Barcelona i Calella i la vida des del balcó, a Benicalap.


6 caminants:

Monique LaMer ha dit...

De vegades la vida és dolça, no?

Vicent ha dit...

Es pot ser bon escriptor sense ser bon lector? I sense viure una considerable varietat d'experiències?

Anna Maria V. ha dit...

La reflexió me la faig jo cada dia. Si escric, llegeixo menys. Si llegeixo més, escric poc.
És una dilema que ni Hamlet.
Però ambdues coses omplen el cor de joia.

Anònim ha dit...

Hola,
olorar sal i oliveres és olorar vida, com ho trobem amb el pa amb oli i sal.
M´encanta la frase

QUE EL LLEGIR NO ET FACI PERDRE L´ESCRIURE

Per anar preparant la visita a Calella de Palafrugell has d´anar llegint o rellegint Josep Pla
Imma

Mirielle ha dit...

jo ara escric i llegeixo gairebé per igual, llegeixo una mica més, és clar. Però un cop començo a escriure les hores se'm passen volant! I una mica de culpa la té la Carson McCullers, és una d'aquelles escriptores que fan escriure, ha estat una descoberta brillant. Molt bona, realment.

elisabet ha dit...

hola!

Vicent, segurament una cosa inclou l'altra, però de vegades sembla que el temps s'escola per assolir-les les dues... o que no tenim prou força de voluntat.

Anna, tens tota la raó!

Imma: sal i oliveres, ho necessito molt i molt, ja se m'allarga massa el juliol! Vaig llegint el Josep Pla al quadern gris digital, però just ahir vaig veure un llibre seu que vull comprar... Li faré una foto al seu "piset". ;)

Mirielle, quina enveja que em fas! Però, d'altra banda, m'alegra moltíssim que tinguis aquest moment d'inspiració, t'ho he notat de seguida al bloc, ja tornes a escriure més sovint (afortunadament pels teus lectors!!!). Carson McCullers: apuntada. Gràcies!

 

passejant barcelona