el cel de pluja té la qualitat
de ser rodó i espés i de poder-se estripar.
li claves una dentegada
li punxes una ungla
i tot el que està cap per avall
esclata en focs d'artifici.
d'això, se'n sol dir
el dia s'ha arreglat
-i amago els estris d'esclatar globus
mentre la pluja encara regalima
als vidres del cotxe
quan tornes.
Les darreres ressenyes de l'any, negrots
Fa 2 dies
.jpg)
1 caminants:
hola soy salva h. he leido los poemas. decirte que son esas palabras son el humo de la hoguera , su calor, su rumor, el silencio de quemar, el golpe de otra rama, lo que se va, lo que se transforma y permanece, lo que dejamos en casa, la hoja de cebolla , los gritos de la colla..... no se si te ha sucedido pero calienta. salva.
Publica un comentari a l'entrada