per què no puc amb l'església-catedral del mar?

A mi el llibre del Falcones se'm fa tan feixuc com a aquest pobre bastaix d'aquí sota el fet de carregar la punyetera pedra.
Per què? Doncs hi penso, hi penso, hi penso molt perquè encara no conec ningú que hagi intentat llegir-se'l i em digui que no pot, que és impossible, que no enganxa, que és evident, que és
unanovel·lamésdetantescoms'escriuenaraambelganxohistòric.
Ben al contrari, la gent no fa més que recomanar-me'l, dir-me com d'entusiasmats estan, que el compri, que el regali, que li doni l'oportunitat de llibre de la meva vida. I a mi se'm fa cara de boira, d'encongir espatlles i dir: "psé, bé, no sé, a fulanita també li ha agradat". Així evito les corresponents cares de sorpresa i el "coooooom, que no te l'has llegit?".

Els pilars de la terra em va agradar moltíssim. Però... el vaig llegir fa una pila d'anys, gairebé deu. Podria ser que ara tampoc me'l pogués llegir, després de tota la resta de llibres que dec haver engolit des d'aleshores? Bé, no l'esmento gratuïtament, sinó perquè es diu això que L'església-catedral del mar és una còpia a la barcelonina del llibre del Follet.
Hi rumio, de debò, m'hi deixo la son. Però no puc.
Jo no sóc de donar massa oportunitats als llibres que no aconsegueixen interessar-me o fer-me perdre la noció del temps. De fet, penso que donar massa oportunitats als llibres que no et diuen res suposa perdre un temps preciós per a aquells altres que tenen moltes coses per mostrar-te. L'església-catedral, però, va ser un regal. Vaig suportar-lo aproximadament fins a la pàgina 200. I prou.
Faig el possible per mostrar-me oberta al que m'expliquen sobre ell. Però el meu caparró només pot repetir-se un cop i un altre "quin avorriment, quin avorriment".
Passejo per la Gran Via, fins a la Ronda Universitat, plaça Catalunya, agafo el Portal de l'Àngel, el carrer del Bisbe, faig un Gòtic ràpid i surto a la Via Laietana. Argenteria avall vaig a petar a l'església de Santa Maria del Mar. Me la miro, sempre impressionada (és tan preciosa!) i li pregunto, en veu baixa: "A tu t'agrada el llibre?". I sembla que somriu, murri, un dels bastaixos de la porta.

Us recomano, si no teniu gens de ganes d'acabar-vos el llibre en qüestió, que sí que li doneu una oportunitat a la ruta literària que se'n fa pels carrers de Barcelona. En un cas com aquest, val més la pena passejar-se el llibre que no pas llegir-se'l. Au, queda dit.

9 caminants:

Monique LaMer ha dit...

No et preocupis....a mí també me´l varen regalar, i tampoc he pogut acabar-lo....penso com tú: es una còpia de Follett i em fa perdre temps......el que passa es que només li he dona 1 oportunitat i ja saps, "una oportunidad o dos si son pequeñas"
B7s

metre ha dit...

hola hola,

doncs jo me'l vaig acabar perquè sempre m'acabo els llibres (fins i tot em vaig acabar "L'Alquimista" del Coelho...), però em va semblar un bluff i un aprofitar-se del boom i un marededeusenyorquinapsicologialadelspersonatges i quin desaprofitament de trames.

quel horreur i, sobre tot i el que menys perdono, quina profanació de la meravellosa barcelona medieval.

elisabet ha dit...

ho reconec, jo també em vaig acabar L'alquimista... Potser va ser aleshores que vaig decidir que ja havia complert la missió de donar oportunitats gratuïtes!

LittleGrassHopper ha dit...

a mi em va caure de les mans quan un dels personatges està entaulat i el narrador diu que per no sé què està mirant al sostre, però a la línia següent el personatge en qüestió ens descriu el rostre d'una persona que es troba a l'habitació... No havíem quedat que mirava al sostre? Trobo que és un llibre que no està ben escrit.

metre ha dit...

Potser és un bon propòsit d'Any Nou... Ets més sàvia que jo!

Ara m'està passant amb 'Dins el darrer blau', de la Carme Riera, tot i que parlem d'una altra cosa, un altre nivell. Com deia un profe meu de batxillerat, "encara hi ha classes". A més, llegir un llibre en mallorquí agafat de la Biblioteca de Granada té una gràcia (o dues).

Besets!

Anotacions Rizomàtiques ha dit...

Hola,
davant d'alguns best-sellers mantenim una posició ambivalent, però més prompte o més tard ens adonem que la qualitat narrativa està en les novel·les que han resistit la prova del temps, més enllà de les operacions comercials de la indústria cultural de masses; no he llegit "La Catedral del Mar" perquè intuïa que acabaria llegint comentaris com el teu, però em va tocar seguir-li la corrent a un client, a propòsit del tema; la novel·la històrica s'ha tornat una evasió de l'evasió: ¿on estan els cronistes imaginatius del país d'avui en dia? m'hi he trobat còmode passejant pels poemes d'aquest blog dissenyat i escrit amb tan bon criteri,

salut i enhorabona,

JCOB

elisabet ha dit...

sí, senyor, on deuen ser aquests cronistes...?
benvingut JCOB! gràcies pel teu comentari i passeja per aquí sempre que vulguis!

Albert G. Prat ha dit...

Jo opino igual que tu, Elisabet. El llibre no enganxa. Té algun moment bo..no et diré que no...però m'esperava molt més. M'el vaig acabar perque tothom em deia que potser si no m'agradava no havia arribat a la part mes interessant... jo vinga llegir. Quin pal!!!. Jo dec ser dels pocs que no s'ha llegit "Els pilars de la terra", però puc assegurar que després de que em diuen que és per un estil a aquest....passo. Per mi, li dona mil voltes "L'ombra del vent". També parla de Barcelona i tal, però molt mès entretingut. Sens dubte. Com a mínim, aquesta és la meva modesta opinió, tenint en compte que no llegeixo masses llibres. Sàpigues però que el proper llibre que llegiré es "L'aigua"....que per fi em va arribar a Manresa. Ja et diré algo quan ho faci.
Petons

elisabet ha dit...

rebenvingut, Albert!!! :D

 

passejant barcelona