dringa la paret que s’esfondra de matinada i no puc aclucar els ulls a través del tel de pluja que tamborileja en el teu respirar. sort que encara es troben deu dits sota les flassades i un poeta antic que recita Topant de cap en una i altra soca / avançant d'esma pel camí de l'aigua / se'n ve la vaca tota sola. És cega.
després dels silenci, silenci, borrós, vine de pressa a trobar-me que per fi ha arribat el dia, que per fi ho he pintat tot de colors nous.
I abraça’m.
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada