davallen ombres

No sabia si tancar la finestra
però, al capdavall, la tarda asfixiava.
Li queien blens de cabells esclarissats
per l’esquerda de l’espiera.
I el baf dels vidres opacs,
el tel dels ulls lleganyosos.
I un pati ple de coloms sense urpes,
el zel de les nits amb bombeta.
Un guix que pinta rajoles
per posar un límit a les històries
que s’entesten a no fer un mutis.
Una gàbia de caramels de xiclet
on els braços cerquen a les palpentes
coixins tendres per recolzar-se.
Tot és enganxifós des d’un temps hostil:
el de la inquietud de la tarda.
Tanmateix, quan tanca la finestra,
ofeguen els raigs de sol minúsculs
el pati pintat de nines i una veu
que recorda que hi ha minuts
en què tot encara s’atura, i davallen ombres.

Portem a la bossa "Chasing cars", Snow Patrol