Fites l'espai i dius que em busques
quan camines pel carrer dormint.
És impossible perquè no hem tractat
de fer que les coses prenguin forma
i uns quants ocells desdibuixats
han perdut les plomes de disfressa:
ja són nues les cartes sense estripar.
Indiques la platja i vols besar-me
perdent aquests silencis en música.
L'únic minut concedit és ja pólvora
i pretens barrejar alfabets i batecs.
Saps de veritat que hi havia el cel,
i únicament ha existit en l'esquitx
d'un núvol.
El Racó d'Ademús
Fa 1 setmana
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada