bajo su luz, cogidos de la mano, tú y yo retrocedemos desandando los días hasta que al fin logramos perdernos en la nada

Ja vénen les fulles
a escolar-se entre les hores
a envair l'espai
de les ditades que se t'esborren.
Ja vénen,
cuques de llum guerreres,
nits llargues i verdes,
tendresa tancada
a la mà.
La fressa dels arbres.
El transcórrer del rellotge.
Les meves campanes.
Ja vénen.
I mirant cap amunt
teixint un núvol,
em pregunto
em pregunto,
m'ho pregunto.
Veus tu els fanals?
Escoltes tu els grills?
M'abraces a les nits?
Ja vénen.
I tinc molta por
de quedar-me adormida,
sola.
Olorar-te per sempre.
Ja tornen les veus
i et confesso la matinada,
sencera.