que avança, que no avança

març març març
d'avançada, omplint de calor, de flors
tot allò que l'any passat era neu
la neu de la serralada
i l'olor d'una casa nova
els camins vora un riu
i la calefacció de les nits.
ara suo, adormilada,
i la remor inconscient del temps
fa que brilli al front
el pensament que s'escapa
que no avança
cap enlloc
la decepció del silenci
la soledat desitjada que fa carreteres
en un tren escoltant una música
que ja no puc sentir