dal balcone ammiravo il vuoto che ogni tanto un passante riempiva, è stato solo un presentimento...
30 de maig 2010
les òlibes i les xafarderies
gràcies, Imma.
La nit, ahir, portava dues llunes: La del cel i la meva, cap de bona. "Assenyalem el temps", vaig pensar jo i era veritat. Amb eufòria evident avui l'home del temps prediu tempestes.
Sempre es diu que després de la tempesta ve la calma.
ResponEliminaImma
Que preciós aquest poema.
ResponEliminaAnna M.