dal balcone ammiravo il vuoto che ogni tanto un passante riempiva, è stato solo un presentimento...
29 d’abril 2010
i una coma darrere un vers que no he acabat
We skipped the light fandango
turned cartwheels 'cross the floor
I was feeling kinda seasick
but the crowd called out for more
The room was humming harder
as the ceiling flew away
When we called out for another drink
the waiter brought a tray
And so it was that later
as the miller told his tale
that her face, at first just ghostly,
turned a whiter shade of pale
She said, 'There is no reason
and the truth is plain to see.'
But I wandered through my playing cards
and would not let her be
one of sixteen vestal virgins
who were leaving for the coast
and although my eyes were open
they might have just as well've been closed
She said, 'I'm home on shore leave,'
though in truth we were at sea
so I took her by the looking glass
and forced her to agree
saying, 'You must be the mermaid
who took Neptune for a ride.'
But she smiled at me so sadly
that my anger straightway died
If music be the food of love
then laughter is its queen
and likewise if behind is in front
then dirt in truth is clean
My mouth by then like cardboard
seemed to slip straight through my head
So we crash-dived straightway quickly
and attacked the ocean bed
28 d’abril 2010
tot de vides tendres entre mans
L’herba és dreta:
petites agulles erectes,
antenes de la terra,
esponja negra.
I jo romanc callada,
profundament retreta,
amb els fils invisibles
de tot de vides tendres entre mans.
Dona, necessària com la pedra,
sempre endinsada en la terra!
Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'escriure poemes magnífics, ha estat la veu en català de Sylvia Plath (i de la meva admirada Iris Murdoch) i la veu en anglès d'escriptores com ara Mercè Rodoreda o M. M. Marçal. De Sylvia Plath, quan es va posar a treballar en la seva obra, en va escriure el següent :
Per a mi quant a Sylvia Plath (...) en llegir-la per primera vegada, em vaig sentir molt propera a la seva manera d'entendre la poesia. Per fi trobava algú que creia en la força implícita de la paraula, en el seu so i qualitat intrínseca, en la identitat de cada una, no necessàriament lligada estrictament al nombre de síl·labes, sinó a la seva intensitat i durada, part indissoluble del seu significat profund, com ella mateixa ens ho diu en els seus diaris: "Fer poemes molt físics, en què el mons es plasmin en les meves paraules no en abstraccions ni pur enginy... on les paraules tinguin una aura de poder místic... dir-les en veu alta, fer-les irrefutables."
26 d’abril 2010
love is our resistance
i que la pluja i el sol esclatin per igual.
i que els bucles infinits siguin per cridar juntes entonant una cançó.
i que el sant jordi sigui de música.
i que I will try to fix you.
23 d’abril 2010
22 d’abril 2010
li donem la paraula al drac
I és que ja que no puc gaudir de la Rambla engalanada de roses i lletres, aprofitaré per celebrar la cultura del País Valencià. Farem un sant Jordi diferent!
I diferent és la proposta que m'arriba a través del bloc de la magnífica il·lustradora Eva Sans, amb qui vaig poder treballar en un dels nostres llibres de primària, sobre la coneguda llegenda de sant Jordi.
Sempre hem sabut de la mà de l'heroi el que va passar, però... algú ha pensat mai quina és la versió del drac? Què en pensa la bèstia, sobre tot plegat? No us podeu perdre aquest àlbum il·lustrat per Eva Sans i escrit per Montserrat Balada, que ha publicat El Cep i la Nansa i que s'anomena: Qui diu la veritat, el cavaller o el drac?

I parlant de dracs, per sant Vicent vam anar de visita a la terra de la meva cunyada, Solsona, un lloc molt bonic i ple d'història que val la pena conèixer, ja no sols pels monuments i la vistositat dels carrers, sinó per les festes (amb dracs i gegants que ballen) i pel parlar dels seus habitants, una barreja magnífica entre el català oriental i l'occidental, única.
16 d’abril 2010
silence ever after
09 d’abril 2010
premi Vale la pena
Des de Bloc al forn ens han concedit el premi "Vale la pena". Moltíssimes gràcies, Queti! Quina il·lusió!
Hi ha unes regles que cal seguir amb aquest premi, sisplau.
Heu de col·locar aquest segell agraint al blocaire que us l'ha atorgat tot esmentant el seu bloc, de tal manera que si cliquen al segell els hi porte. Després heu de pensar en deu blocaires més per fer-ne una cadena amb les mateixes regles, tot explicant el mateix.
Una vegada ho hàgeu pensat, cal posar els enllaços d'aquests blocs i demanar-los que seguexin la cadena. Moltes gràcies.
La meva selecció és la següent (difícil de triar, però! hi ha massa blocs que es mereixen el premi!):
Frog in love
Hidden Planet
Versos per a l'amant
Bibliopoemes
Diari d'avort
Saps què vull dir-te?
Vols llegir?
El racó de l'Anna
L'aixeta
Pequeña saltamontes
02 d’abril 2010
al camí de...
Menos tu vientre todo es confuso...
Menos tu vientre
todo es confuso.
Menos tu vientre
todo es futuro
fugaz, pasado
baldío, turbio.
Menos tu vientre
todo es oculto,
menos tu vientre
todo inseguro,
todo es postrero
polvo sin mundo.
Menos tu vientre
todo es oscuro,
menos tu vientre
claro y profundo.
Miguel Hernández
(i Crowded House ja té primer senzill del seu Intriguer que aniré a veure a Barcelona per sant Joan)