dal balcone ammiravo il vuoto che ogni tanto un passante riempiva, è stato solo un presentimento...
02 de desembre 2009
en quin instant vaig dir pluja
em rebentaven els àlbers a les celles, o això volia creure. era simplement crepitació, xocs d'arbres al meu cap, corrents esperitada bosc endins tractant de fugir de la pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada