Barcelona ha estat un son reparador. tot ha anat molt bé: he llegit Entre visillos i he començat l'últim del Paul Auster.
he barcelonejat.
Coldplay va ser, com sempre, espectacular (gràcies per tancar la paradeta amb Yellow!).
i la resta, sense paraules. es tracta de passejar. el mal humor, s'arregla sol.
i no, no us posaré cap altre cançó dels Coldplay. ja està bé. passem pàgina!
us deixo amb els Ix! i el seu Autòmat infinit.
faig net i torno a engegar el depasseig, amb moltes ganes!
HOla, Elisabet, m'agrada això que dius de passejar... Jo vaig marxar aquest estiu, però quan en els primers moments vaig sentir el pes de les cabòries, vaig resoldre la situació omplint-me de passeig. Salut!
ResponEliminaJa t'esperàvem...
ResponElimina