
Anys després, la Garrotxa continua igual de bonica, en lloc del marró sec de l'hivern fred té els tons verds, morats, vermells i grocs de la primavera avançada. Ara és una altra cosa, però són els mateixos ulls i hem d'espantar els esperits.
Els records vénen de cop i volta, d'una manera inesperada, tan trasbalsadora. Quan han de ser alegres es converteixen en cendra. Per què? Perquè, les coses, tendim a pintar-les de colors segons el nostre estat d'ànim. El passat, roman, però dibuixem records cada vegada que tornem a un lloc i en fem de nous: aquests indrets, rius, muntanyes, arbres, cases... són els mateixos. I les persones, les nimfes dels rierols.
I, tanmateix, el moment ha canviat. Aleshores, cal fer una reinterpretació i pintar-ho de nou, amb ganes, i posar flors aquí i pedres allà i deixar el passat en la memòria i seguir el que és nou i té blaus llampants de caloreta estrenada.
Doncs... passegem-hi!Catalunya sempre és un bàlsam, un amagatall, un país màgic.
Tenim un país que no ens el mereixem, només cal veure com el tractem... encara però podem dir que és molt BONIC!
ResponElimina