A causa de la mort del meu poeta en llengua espanyola, he decidit fer-li un petit homenatge des d'aquest bloc: trec el passeig de gener i el penjo aquí sota, i la resta de dies aniré deixant un poema-passeig d'Ángel González al marge. Desitjo que desperti en vosaltres tot el raig de sensacions que em van fer commoure a mi la primera vegada que me'l van llegir.
Cierro los ojos para ver
y siento
que me apuñalan fría,
justamente,
con ese hierro viejo:
la memoria.
També era el meu poeta en llengua espanyola... Una delícia tot el que va escriure.
ResponElimina¡Y con qué amor lo hacía¡
ResponElimina(final de Avanzaba de espaldas...)
besote