les nits són com de parlar
però dorms despert i ets tendre.
la lluna (ara per fi)
s'escola entre els llençols
fent carícies a quatre mans,
les nostres mans, a casa nostra.
va passant el temps
entre tictacs a les fosques;
totes les converses que vindran.
tots els sols que ja han sortit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada