no se senten
no
i passen les hores;
la gelor cobreix
la minutera de la tarda
l’espera en silenci
la parada d’un autobús
i l’ombra
que deixen
els fanals
quan s’encenen
a les cinc
perquè la nit
perquè l’hivern
aixopluga la paraula
en el llavi;
no se senten
les passes que dono
i m’atanso
perquè penso en tu
i faig mitja volta
la paraula al cau
és millor
no
és millor
tot el gel
pinta un gris pàl·lid
al pas de vianants;
camino cap a casa
m’oblido de trucar-te
frena
un
cotxe
i no se senten
les persones que van
al meu costat
i no se senten
les coses que callem
(a la bossa portem el conte "El gelat rosa", de Mercè Rodoreda)
Ostres, els del jurat del VAE (Vicent Andrés Estellés per als no iniciats, el millor premi de poesia del País Valencià) se l'haurien de mirar més, i canviar d'opinió. I canviar d'opinió vol dir no deixar-t'hi tornar a participar mai més!!!!
ResponElimina