it brings me relief

la banda sonora (i escrita!) de la meva vida es diu Crowded House. Una autèntica obra poètica cantada.



Nails on my feet

My life is a house
you crawl through the window
slip across the floor and into the reception room
you enter the place of endless persuasion
like a knock on the door
when there's ten or more things to do
Who is that calling?
you my companion
run to the water on a burning beach
and it brings me relief

Pass through the walls
to find my intentions
circle 'round in a strange, hypnotic state
I look into space
there is no connection
a million points of light
and a conversation I can't face

Cast me off one day
to lose my inhibition
sit like a lap dog on a matron's knee
wear the nails on your feet

I woke up the house
stumbled in sideways
the lights went on and everybody screamed "Surprise!"
the savage review
it left me gasping
but it warms my heart to see that you can do it too

Total surrender
your touch is so tender
your skin is like water on a burning beach
and it brings me relief

Like a night in your mind
it brings me relief
in the back door
under the stars
and the scenery is my floor
in the back room
under the stars
and the scenery is my floor



Neil Finn i jo. 24 de juny 2010. Razzmatazz, Barcelona.
Felicitat.

4 caminants:

L'Espolsada llibres ha dit...

Caram quina foto més xula ;P

Monique LaMer ha dit...

Tots tenim un grup que posa banda sonoa a la nostra vida: tu tens la sort de trobar-te a sobint en el teu, jo enguany no he pogut...
És veritat: Neil deuria llevar-se el bigot....tens un somriure TAN gran en la foto que segur que et fan mal els queixals....ens alegrem molt del teu moment hiperfeliç. T´esperem impacients. b7s

elisabet ha dit...

Hola Fe! Hehehehe, cada cop que vaig a veure'ls intento aconseguir una foto amb ell. Acostuma a ser fàcil: és molt proper i molt maco! I jo fa dos dies que no em puc treure el somriure mandibular de la cara. Petonets!

Monique, aisss. Resulta que jo en sóc fan des dels 90 i segueixo tot allò que fa el Neil Finn, sigui amb els Crowded, els Split Enz, els Finn Bros, sol... Al 92 van tocar a BCN per les olimpíades, però no m'hi van deixar anar perquè no tenia qui m'hi acompanyés... I després ja no van venir per aquí i la banda va trencar... Pensava que mai a la vida els veuria tocar plegats!
Al 98 va venir el Neil a BCN a promocionar el seu àlbum en solitari, i va ser allà quan vaig conèixer tota la gent de la llista, amb qui vaig sempre que puc a veure'ls. Va ser una mena de catarsi, un moment espectacular...
La gent de la llista som una colla de tot l'estat que seguim la trajectòria del Neil i família i fem el fan.
L'any 2007, Crowded House es va tornar a reunir i des d'aleshores els he pogut veure en concert tocant els seus clàssics. Sóc molt afortunada i una finnàtica de tres parells...!!! I a Barcelona, mai fallen!

petonets

emma ha dit...

i jo que tenia una invitació (encara deu estar desada a algun lloc) i no vaig anar perquè no volia anar sola... si ens haguéssim conegut al 92!

 

passejant barcelona