divuit dies i restant

Estamos tan intoxicados uno del otro...

Estamos tan intoxicados uno del otro
Que de improviso podríamos naufragar,
Este paraíso incomparable
Podría convertirse en terrible afección.
Todo se ha aproximado al crimen
Dios nos ha de perdonar
A pesar de la paciencia infinita
Los caminos prohibidos se han cruzado.
Llevamos el paraíso como una cadena bendita
Miramos en él, como en un aljibe insondable,
Más profundo que los libros admirables
Que surgen de pronto y lo contienen todo.

Ana Ajmátova

Versión de Jorge Bustamante García



tot el que toca la mà de Neil Finn és màgic...

6 caminants:

Neil Tennant ha dit...

I´d rather be at....Tarragona?

Anònim ha dit...

Què bonic! Vull llegir més d'aquesta dona! Ja em diràs.
Elena

Anònim ha dit...

Hola,
dóna la casualitat que divendres passat a L´hora del lector l´Olga Jornet va recomanar

Poesia completa. Anna Akhmàtova
ed1984 traducció Creus

Ja un clàssic del SXX

Gràcies per recordar-la, la fullejarem: per anar-la llegint.
Imma

NPG ha dit...

Hola Elisabet!
Bonito poema y una poetisa desconocida para mi como dice Elena. Yo tambien quiero mas!

Salut.

Anònim ha dit...

Els camins prohibits a vegades es creuen, de nosaltres depèn si aprofitar-ho i viure-ho o no.
Tee

elisabet ha dit...

Gràcies a tots els comentaris, i disculpeu l'absència d'aquests dies. Imma, moltíssimes gràcies per les referències en català.
Jo la vaid descobrir en aquesta pàgina:

http://amediavoz.com/

Petons!

 

passejant barcelona