a barcelona, neva

i quan tornàvem, al tren, només plovia... :(



la mamma



el balcó de casa


3 caminants:

Joan Vecord ha dit...

Doncs això era només el principi: les fotos són de poc abans de les 17:30h, quan la neu començava a agafar, però la tempesta de neu (dir-ne "nevada" és quedar-se curt) va durar gairebé dues hores més.

Després de fer-li la foto a la mare, vaig quedar amb el Guillermo i ens vam anar cap a Montjuïc. Impressionant. Quan em passi les fotos que va fer, te n'enviaré alguna. Vam arribar a pujar fins al castell (que està a poc més de 175 metres sobre el nivell del mar), i durant el trajecte teníem el dubte de si realment no estàvem pujant algun cim pirinenc(però amb palmeres i vegetació mediterrània), per a no dir escandinau. Hi havia trams on els peus se'ns enfonsaven per damunt dels tormells!.

Búha ha dit...

Què xul.lo!! Ta mare fa carona alegre, amb la bufandeta morada, jejej
Bona nit!

elisabet ha dit...

Pepi, hehehe, ma mare és molt divertida! :) Petonots!!!

Nen! La mare va trucar al vespre tota preocupada perquè tu i el Guillermo no hi tocàveu i us n'havíeu anat a Montjuïc. "Sin luz, con esta nieve". Huashuas, talment com si pugéssiu a la Pica d'Estats!
Passa, passa fotus, que les penjarem aquí també. Ah! I al fèisbuc n'he vist unes molt xules del Rober: són de la Gran Via Borrell.

 

passejant barcelona