the ball

la primor
d'aquella darrera paraula
escapava, indòmita, a través de l'espai
entre dos fulls.
m'has dit potser
i l'aire arrossegava, com un huracà
els punts i seguits del nostre ara.
massa poc espai a través dels núvols.
les teranyines.
les comes.
una ratlla de final i la signatura de vint dits.


3 caminants:

emma ha dit...

Què bonic! Però just a aquesta escena FALTA una de les parts més memorables del llibre:

"Come Miss Woodhouse, Miss Otway, Miss Fairfax, what are you all doing?-- Come Emma, set your
companions the example. Every body is lazy! Every body is asleep!"

"I am ready," said Emma, "whenever I am wanted."

"Whom are you going to dance with?" asked Mr. Knightley.

She hesitated a moment, and then replied, "With you, if you will ask me."

"Will you?" said he, offering his hand.

"Indeed I will. You have shewn that you can dance, and you know we are not really so much brother and
sister as to make it at all improper."

"Brother and sister! no, indeed."

Ai aquest "No, indeed."!!!

I la peça que sona és espectacular. Has vist el correu?

:-)

Emma pontificant sobre Emma (No és un oximoron, però mantè l'esperit espiralensis!, així que signo

MetaEmma

Monique LaMer ha dit...

Mr. Darcy!!!!
;)

elisabet ha dit...

MetaEmma (quantes m, a, e: Ema, pronúncia en anglès!). La cançó és e-s-p-e-c-t-a-c-u-l-a-r. Podria posar-la de fil musical depasseig... Mmmh, alguna cosa en farem!

Monique! Mr. Knightley! Em faré fan d'Eli Stone...

 

passejant barcelona