rutina



















l'embat d'una carícia menuda
enganxifosa, com una teranyina.
et mous al voltant, vas fent,
prems tota la humitat.

he dilatat l'estona amb tu
per poder fer cruixir els braços.
una piscina enorme, càlida
i la inquietud de la separació.

jo no sé si he pogut fer flor
mentre les campanetes
-morades i grogues-
que fan aquesta olor de pati,
del pati de l'estiu (infantesa),
es van tancant a la lluna.
o era al revés?
les campanetes surten de nit...

mentre jo
-groga i morada-
corro a despit de la vorera
que crema sota les soles tèbies.

el sospir d'un instant que no hi és
alimentant televisors en silenci.
veig que fas alguna cosa
i passeges pel meu davant.
la teranyina es tanca al coll,
respiro amb dificultat.
he obert els ulls de pressa.
un sol lluent, el núvol que passa.

4 caminants:

Anònim ha dit...

M'agrada el que fas i t'afeges a les meues viatgeres.

http://vidapervida.blogspot.com

german ha dit...

oh, què gran és tornar de vacances, a la rutina, i descobrir les delicioses troballes diàries!!! :)

elisabet ha dit...

gràcies, vidapervida. A mi també m'agrada el teu viatge i t'he enllaçat!
Salut!

german! jo, la rutina, la necessito per equilibrar-me novament i sentir-me en un "centro di gravità permanente". què hi hem de fer! :D
benvingut, quant de temps!

Monique LaMer ha dit...

Huí, he tornat al barri "de sempre" i com que des de juliol no em veien el pel, els veins em preguntaven com estava i si ja havia tornat a la rutina....sepre es pensa en la rutina com algo aborrit, però puc dir sense dubtes que la meua no ho és en absolut!!!
Ah, reina, qué has possat en "De passeig" que me´n ix un fardatxo-drac pegant-me la bronca perque no navegue en català??? he de parlar en Ulisses?? XD
B7s

 

passejant barcelona