coses que deixem d'escoltar



avui pensava que hi ha llocs als quals mai tornaré. aleshores, he intentat escoltar lletres que abans em feien plorar. i, ja està. tinc melmelada d'albercocs a la nevera i poca paciència a dins. no serà ara, ni el mes vinent. amagaré el cap al teu jersei i entendré passar les notes d'un piano entre vestits de boletes bordeus.
després, les paraules ja no ens sortiran de la boca i li cedirem la casa a una altra melodia. però recordo el cotxe, el paisatge, el vi, el fred punyent i un llangardaix del desert.
no hauria dit mai que jo seria eme.


5 caminants:

elisabet ha dit...

gràcies per la melmelada, Pepa! és boníiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiissima!!!

Monique LaMer ha dit...

El teu sms m´ha tranquilitzat, però fins que no et vetja no em quedaré tranquila, que ho sàpigues....no t´he cridat perquè no eren hores...no accepte excuses per dilluns....b7s

elisabet ha dit...

perlaaaa, que estic bé, són només pensaments, idees, coses que es barregen plegades. :D Jo estic molt feliç!

Monique LaMer ha dit...

Tranquilizada estoy, roig. ;P
Disfruta de la teua felicitat!

L'Espolsada llibres ha dit...

Mira't l'entrada del blog abans de marxar cap a Itàlia...

 

passejant barcelona