la guspireta

diuen que l'organisme es regenera completament cada set anys: tot en nosaltres s'ha modificat, fins i tot les línies de les mans. no em pregunteu d'on he tret això ni on ho he llegit (darrerament tinc el cap en un altre lloc). només que m'he dedicat a fer càlculs i, curiosament, cada set anys s'ha esdevingut alguna cosa a la meva vida que l'ha posat potes enlaire. podria dir, doncs, que he viscut vides diferents, com una gata.
i això, que, explicat així, no té ni solta ni volta (cabòries, que diria aquell), ho he reflexionat perquè ahir, quan tornava a casa, vaig coincidir amb Ell, que també hi tornava, i jo duia una bosseta del FNAC a la mà i ell una de MediaMarkt. tots dos ens vam regalar el mateix CD, i com dos nens petits il·lusionats amb la coincidència, vam córrer a casa a escoltar-lo.
nena daconte ens va escriure una part important del nostre canvi complet fa uns anys. la seva música, que no és d'entrada de l'estil que jo escolto, em va convéncer. és més, em va sorprendre positivament quan vaig acabar trobant-me en un concert cantant com si els conegués de tota la vida. va resultar ser un treball impecable amb poquíssims defectes.
però a la vida potser no calen set anys per comprendre que hi ha coses que tenen un moment, un de molt concret, i després, passen. quan escoltàvem ahir el treball nou, ens agradava, però enyoraven rabiosament la primera sensació, la de l'enamorament.
a la nit, quan vèiem Kyle XY enroscats al sofà, algú deia que era una sort que a ell els records li anessin tornant a poc a poc, per recuperar-los, quan la resta d'humans ens passem la vida fent grans esforços per no perdre'ls.


 

passejant barcelona