la possessió



















intenció de conquesta,

com petjades d'elefants

que han perdut el camí

i agafen la drecera del carrer,

s'endinsen en el teu barri,

destrossen plàtans,

arrenquen semàfors,

elefants bornis,

elefants tristos,

tan grans que fan nosa,

petjades immaculades

proves evidents

que he muntat l'excèrcit

que havia d'envair

el teu petit espai a part

i m'he fet amb les regnes,

d'una manera maldestra,

de tot allò que cobeges.

3 caminants:

Anònim ha dit...

i com sempre, una seguida lletrada molt bonica... i jo em pregunte, i em fas pensar, per quina 'maleïda' raó haurem de necessitar posseir... el desig ho sacrifica tot... ho sent, però hui no em trobe massa sencer...

salut!

Unknown ha dit...

Et propose un altre títol: "La invassora envaïda". No podem posseir sense ser posseïts. En sentiments, som propietaris i alhora vassalls de les nostres propietats.

elisabet ha dit...

hola german! gràcies per les teves paraules... la tardor, que és tan bonica, no ens deixa massa sencers, malgrat tot.

irene, benvinguda! tens un bloc molt interessant!

 

passejant barcelona