bovarisme actiu






si segueixo llegint així m'agafarà un cobriment mental al més pur estil Quixot. però, mireu, no tinc res més interessant a fer: Ell està estudiant tot el sant dia, i a mi em fa una mena de por -freda i llefiscosa arrapada a l'esquena- pensar que he tornat a la feina, les tardes s'escurcen i, en definitiva, els plaers s'hauran de tornar a racionar...
m'he comprat dues lectures noves: Al faro, de Virginia Woolf, i Animales y más que animales, de Saki (autors recomanats per la mirielle i l'héctor, respectivament), que espero llegir a l'anada i tornada de l'Euromed en el meu viatge cap a Barcelona. reconec que l'ànsia no m'ha dut a comprar-ne quatre més perquè a la Catalònia hi deuen ser també en català, i ja m'enyoro de llegir en la meva llengua.
aprofito per confessar que aquests dies he llegit com una boja el meu tercer llibre de la Rosamunde Pilcher en la meva vida. van de mal en pitjor, o potser jo he millorat com a lectora, vés a saber. però no puc deixar de llegir-li novel·les. oh, mira que hi ha tòpics, bestieses, estereotips i finals ben trillats. però m'enganxen moltíssim: crec que podríem parlar de voyeurisme lector, perquè és com fullejar una revista del cor però amb més sofisticació i menys fotos, of course. aquest en concret, que es diu Setembre i, coses de la vida, té un final una mica semblant al final de la pel·li que vaig veure divendres (I y a longtemps que je t'aime), no té molla ni gràcia i fa un pèl de ràbia, i tanmateix, tafanejar en la vida dels altres, encara que sigui de mentida, m'atreu.
podria dir, doncs, que el fet que aquest estiu hagi estat bastant decebedor pel que fa a les relacions amb els altres ha provocat que hagi de relacionar-me via fantasia (fomentant el bovarisme). bé, no és que no m'hagi relacionat pas, i tot i així, quan sento que se'm fa una muntanya tan alta i escarpada haver de parlar amb ningú, o gairebé amb ningú, em pregunto per què punyeta no se m'ha donat el do de la memòria dels llibres. potser llegeixo compulsivament i un darrere de l'altre per no oblidar-los: llegir, mantenir, bloguejar i tot resolt. el llibre roman.
i és mentida: el meu cap no emmagatzema els llibres i els acabo oblidant. els moments de gaudi i plaer que passo aprenent personatges, situacions, llocs i fent de psicòloga virtual o paparazzi, segons el moment, desapareix, es fon com la mantega oblidada al sol.
i, per acabar de fotre, sóc incapaç d'esborrar de la meva memòria els fets o les paraules enverinats ben publicats pels que s'anomenen amics o persones properes i em van martellejant el cap amb tanta força que de vegades miro a terra i desitjo, sisplau, que si m'he de reencarnar voldria ser cargol, tortuga o qualsevol altre animal amb closca.

3 caminants:

Héctor Monteagudo Ballesteros ha dit...

Relájate, Elisabet, no eres la única que has tenido un verano decepcionante al borde del Bovarismo. Además, el hecho de no tener memoria para los libros tiene la misma ventaja que el no tenerla para las películas, puedes experimentar el mismo placer en la relectura o en un nuevo visionado de una obra que ya conocías. Ojalá no tuviéramos memoria para algunos momentos de la vida...

Un abrazo,
Héctor

P.D. Ya sabes que estoy interesado en el club de lectura. Me interesaría conocer las condiciones y su funcionamiento, pero si todavía no está todo decidido, publicaré una entrada sobre este asunto en mi blog. Espero que os sirva de ayuda.

Mirielle ha dit...

Elisabet! Ja em diràs si t'agrada o si creus que el meu entusiasme era excessiu (cosa que espero no passi però que tothom em retreu sempre);))

uf, i parlant de lectures... jo entre els onze i els catorze anys vaig tenir una època de lectura compulsiva i em fa mal dir que només recordo uns quants llibres d'aquells anys. Ara tinc dinou anys i tot i que la lectura continua sent desenfrenada el temps que tinc (per culpa de la universitat) s'ha escurçat moltíssim!

Això del projecte literari... a mi també m'interessaria saber com funciona i tal... hi pot
participar tothom? envio un mail?

elisabet ha dit...

hola a tots dos! sobre el club de lectura, ben aviat n'explicaré més coses aquí.

Héctor, ese punto de vista me consuela: he releído este fin de semana una novela y me ha gustado tanto como la primera vez, porque era como la primera vez. :D Quizás en lugar de un defecto es una cuestión de buena suerte.

Mirielle: tinc la Virginia Woolf a la tauleta de nit, i m'està fent tant de respecte que vaig llegint altres coses mentre li miro la coberta... El teu entusiasme és contagiós, i això a mi m'anima moltíssim!

 

passejant barcelona